ACTIVITAT DE CUBISME

Definició: Cubisme és un moviment estètic que va ocórrer entre 1907 i 1914, tenint com principals fundadors a Pablo Picasso, considerat el líder del moviment, i Georges Braque. El cubisme tractava les formes de la naturalesa per mitjà de figures geomètriques, representant totes les parts d'un objecte en un mateix pla. La representació del món passava a no tenir cap compromís amb l'aparença real de les coses.

Títol: Paisatge de l’Estaque
Autor: Braque, Georges (1892-1963)
Cronologia: 1908
Estil: cubisme analític
Tècnica: oli
Suport: tela; 81cm x 65 cm.
Localització actual: Kuntsmuseum, a Berna
Comentari: Les formes s’han simplificat dràsticament: hi veiem edificis, roques, arbres amuntegats els uns damunt dels altres que arribem al capdamunt de la tela, amb la qual cosa la sensació de profunditat és gairebé imperceptible. Tampoc no hi ha gradació de tons entre els primers plans de la composició i els darrers: el tractament del color és el mateix per als objectes propers que per als llunyans; així, s’abandona el recurs que la pintura tradicional feia servir per fingir la tercera dimensió. No hi ha, tampoc, un únic focus de llum: llum i ombra es van juxtaposant d’una manera arbitrària i els contorns de las formes són discontinus; per això veiem la representació fragmentada. S’han eliminat gairebé totes les línies corbes i s’ha introduït un punt de vista variable. En paisatge de l’Estaque la gamma cromàtica ja presenta, com en la resta de l’obra, característiques del cubisme: intensa reducció de la gamma cromàtica i ús de només dues gammes de color, una de càlida amb ocres i grocs i una de freda amb grisos verdosos.
Aquesta reducció del color i l’ús exclusiu d’aquesta dues gammes seran característiques emblemàtiques dels cubistes, i s’aniran accentuant encara més en obres posteriors. En aquesta època, per exemple, a Piccaso, el color li semblava secundari en comparació amb les propietats escultòriques dels objectes que pintava; i Braque pensava que les sensacions especials que el tenien obsedit eren les Senyoretes del carrer d’Avinyó (1907) i paisatge de l’Estaque (1908) van ser les dues obre que van iniciar el llenguatge cubista. Així com l’art primitiu africà i l’escultura ibèrica van influir en l’obra de Picasso, Cézanne és el referent pròxim de l’obra de Braque.